La Veu de Catalunya (Barcelona)
Nº11.177,
9 d’abril de 1932 (edició del matí)
“Ciutats de Catalunya: Amposta”
EN TEMPS DE LA SEGONA REPÚBLICA
El diari en català La Veu de Catalunya (1899-1932) nasqué com a setmanari literari i polític el 1891. El 1899 es convertí en un diari polític, defensor del programa de la Lliga Regionalista; Enric Prat de la Riba esdevingué el director. La col·laboració entre l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i la Biblioteca de Catalunya ha permés la digitalització del diari, que es pot consultar en xarxa a través del portal d’accés obert ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues).
El reportatge d’Amposta de la sèrie “Ciutats de Catalunya” fou publicat l’abril de 1932. Un dels articles que apareix és la traducció de l’escrit que sobre Amposta es va publicar a la Guía Oficial de Tortosa y su comarca de 1928. També es poden llegir dos breus textos: “Agricultura i ramaderia”, on l’autor raona la necessitat de potenciar la cria d’animals, l’horta i els fruiters, i “la caritat ampostina”, que explica la creació i els inicis de la Beneficència Ampostina. El reportatge es completa amb dos magnífics escrits de Joan Torné i Balagué: un poema que porta per títol “Mestral” (signat amb el pseudònim Lluís de Montsià) i un esplèndid article, “Amposta, clau i via de l’Ebre”, que tracta el tema de la navegació fluvial.
ALFRED
ESCRIVÀ (UNES BREUS NOTES BIOGRÀFIQUES)
Alfred Escrivà
Prades (Amposta, 1877-1959) era fill d’una família benestant, de Baldomero Escrivá (rico propietario y comerciante, segons
la premsa) i de Ramona Prades. Juntament amb el seu germà Fernando (va tenir
tres germanes més) se’n féu càrrec del molí que la mare havia comprar el 1900 i
dirigí la banca Escrivá Hermanos, coneguda pel fatal atracament que s’hi
perpetrà el 4 d’agost de 1934 que va causar la mort de Ricard Noé. Pel que fa
al molí, es va cremar el 1912 i la família Escrivà en va edificar un de nou a
un altre emplaçament.
Industrial,
propietari, banquer, polític… Alfred Escrivà era un home de prestigi, adinerat,
que pogué dedicar-se a la vida social i política, a banda de les seves
ocupacions. Va ser president del Casino d’Amposta, vicepresident de
l’Asociación de Industriales Arroceros del Ebro, tresorer de la Sociedad
Socorros Mútuos La Humanitaria… En l’aspecte polític era un republicà
marcel·linista, seguidor de Marcel·lí Domingo, i durant anys encapçalà
l’oposició contra l’alcalde monàrquic Juan Palau. Amb l’adveniment de la II
República Espanyola el 1931, després de les eleccions del mes d’abril en les
que triomfaren els republicans d’esquerres, Escrivà aconseguiria l’alcaldia. El
nou consistori republicà es va plantejar des de bon començament acabar amb el
partidisme i el caciquisme de l’època de Juan Palau; les crítiques al seu
despotisme i arrogància havien marcat els darrers anys del seu govern. El mes de
maig de 1931 Alfred Escrivà engegà la publicació la Fulla Municipal, que tenia la finalitat, es deia, de fer ben palesa
davant de l’opinió pública l’obra administrativa de l’Ajuntament.
Les pàgines de
la premsa de l’època recullen les fortes tensions polítiques que es visqueren
aquells anys. Unes disputes que es poden llegir als òrgans portaveus dels
diferents grups polítics d’Amposta: El
Faro (1904), dels republicans; El Eco
de la Comarca (1914), El Liberal
(1905) i El Combate (1916),
palauistes (nom que rebien els seguidors de l’alcalde Juan Palau); i La Actualidad (1922), òrgan dels
liberals que s’oposaren a Palau. El
Combate, per exemple, que es definia com el “Semanario defensor del obrero”
i defensava la gestió de Palau a l’alcaldia, va criticar durament Alfred
Escrivà, el marcel·linisme i els òrgans de premsa republicans del territori. Cacic,
mentider, cínic... eren qualificatius que utilitzaren per titllar el cap de
l’oposició republicana.
La CNT, i el
sector proper a la FAI, tingué una destacada implantació a Amposta. Anys abans
de la proclamació de la II República ja sorgiren les demandes dels anarquistes
per unes millors condicions laborals en els treballs als arrossars, unes
reivindicacions que aparegueren novament durant el mandat d’Escrivà. L’oposició
a l’alcalde republicà d’un sector de la població, que es fa palesa en la vaga
de setembre del 1931 que protagonitzaren els obrers del camp, va quedar
reflectida en les pàgines de El Explotado
(1932). Pels anarcosindicalistes ampostins, defensors de la implantació del
comunisme llibertari, l’alcalde Alfred Escrivà tampoc era un polític honrat, a
més, la idea que tenien dels partits polítics era evident: Los “Anarquistas” no necesitamos vendernos a ningun partido; todos los
partidos nos son indiferentes, porque seria raro, muy raro, hallar un político
honrado, y aprovechamos esta ocasión para decirle al pueblo de Amposta, que a
nosotros tanto nos importa Palau, como Miralles, y como Escrivá, si tuviéramos
que escoger a uno de los tres no escogeríamos a ninguno. (El Explotado núm.2, 3 de novembre de
1932). Anys després, el 1936, la Col·lectivitat General d’Amposta s’apropià de
finques i béns de la família Escrivà, es digué que tenia suficients terres per
conrear i moltes vegades s’havien perdut les collites per no treballar-les
degudament, a més, l’ofici seu era banquer i desconeixia el conreu de les
terres. La trajectòria política era l’aval que presentaria Alfred Escrivà per acreditar
la seua fidelitat al règim republicà i així poder recuperar les propietats
confiscades.
El 1938, quan
vivia a Barcelona, adreçava un escrit a la Comissió de Reponsabilitats on feia
constar la seva personalitat política: vàreig
ésser diverses vegades Diputat provincial republicà pel Districte de
Tortosa-Roquetes durant la Monarquia; primer Alcalde republicà d’Amposta en
instaurar-se la República; Comissari de la Generalitat a les Comarques
Tarragonines després de les eleccions del mes de Febrer de 1936 – durant un
període breu, menys d’un mes– i
Compromissari del Front d’Esquerres de la Província de Tarragona, en l’elecció
del President de la República D. Manuel Azaña. I a més detingut durant alguns
mesos a conseqüència dels fets del sis d’Octubre. A la Diputació participà
en les comissions de Beneficència i Foment; també actuà de secretari i formà
part de la Junta de Carreteres del Principat. Sembla ser que, després de ser
escollit dues legislatures consecutives com a diputat provincial, el 1919 no
sortí elegit i aparcà la carrera política uns anys.
Les eleccions de
1934 donaren novament el triomf a Juan Palau Miralles, ara del Partit Republicà
Radical de Lerroux. Les crítiques a la gestió d’Escrivà no es feren esperar i,
com havien fet els republicans el 1931, ara eren els palauistes els qui presentaren
xifres i informes que recollien un suposat deute de prop de 100 mil ptes. Arran
dels Fets del sis d’octubre de 1934 l’exalcalde Escrivà va ser empresonat. La
revolució d’octubre havia estat sufocada, però la repressió va ser contundent i
es va suspendre l’Estatut; entre els milers de detinguts d’arreu de Catalunya
n’hi hagué més d’una trentena d’Amposta. El periodista Sebastià Campos, que
també fou tancat al vaixell presó Manuel Arnús, ancorat al port de Tarragona,
explica que si la Guàrdia Civil hagués fet cas de les acusacions de Palau el
nombre de detinguts hauria estat de més de tres-cents, perquè els hi havia
lliurat una extensa llista, amb tots els votants d’esquerra i persones benestants,
de dretes, però que no el votaven; tres o
quatre vegades refusà la guàrdia Civil la llista feta per Palau, i tres o
quatre vegades tornà a lliurar-la aquest considerablement reduïda, fins que a
l’últim, davant de tanta insistència, la guàrdia civil es decidí a posar mans a
l’obra, requisà un autobús gran i s’endugué trenta-dos detinguts cap al
vaixell. El primer d’aquesta llista era n’Alfred Escrivà, banquer, industrial,
agricultor, home d’immillorable posició social, però d’uns sentiments
esquerrans... La minoria republicana a l’Ajuntament va ser empresonada.
Campos afegeix que les acusacions de Palau eren infundades perquè mesos després
se’ls donà la llibertat.
Josep Ferran Bel Querol
Més
informació a:
(Breu biografia d’Alfred
Escrivà escrita per Albert Curto)
(“Els comissaris
delegats, presidents de la Diputació en temps de la II República” de Lluís
Brulles)
Premsa a: Biblioteca Virtual de Prensa Histórica i XAC Premsa
BEL, J.F: “Juan Palau, l’alcalde d’Amposta (breus
apunts d’una intensa vida política), a Recerca
15 (2013), p.87-126.
CAMPOS, S.: El 6 d’octubre a comarques. Tortosa,
Dertosa, 1987 (1a ed. 1935), p. 68-69.
Centro Documental de la Memoria Histórica,PS-BARCELONA_GENERALITAT,196,1 - 66 - Imagen Núm: 66 / 304